Tothom estaria d’acord que l'origen dels Drets Humans rau en el sofriment de l'home, un ésser moral, que es mou per interessos i sentiments propis i socials. Probablement, també sigui cert que aquest sofriment ha fet i fa pensar la manera per la qual l'home pot acomodar-se a una existència digna configurada per necessitats i exigències bàsiques.
El principi de la realitat, i no de l'arbitrarietat o de la fantasia o de la il·luminació espiritualista, proposa acords entre persones de diverses i diferents cultures a escala global, universal, si bé no exempta de dificultats. Els Drets Humans són les obligacions dels demés que m'han de permetre ser humà. Però també s'ha de subratllar que la representació del món que els éssers humans tenim si no va revestida de realitats individuals, per tant empíriques i concretes, no té sentit per manca de contingut.
El principi de la realitat, i no de l'arbitrarietat o de la fantasia o de la il·luminació espiritualista, proposa acords entre persones de diverses i diferents cultures a escala global, universal, si bé no exempta de dificultats. Els Drets Humans són les obligacions dels demés que m'han de permetre ser humà. Però també s'ha de subratllar que la representació del món que els éssers humans tenim si no va revestida de realitats individuals, per tant empíriques i concretes, no té sentit per manca de contingut.
El present no s'entén sinó és mitjançant la història de les tragèdies individuals i col·lectives. La lluita de l’home i dels pobles per subsistir davant la naturalesa que se'ns ha mostrat sempre hostil és un paradigma de voluntat. Tot i que la dinàmica de la realitat orienta a l'home, les seves necessitats i exigències s'han de resoldre des de la seva voluntat de saber i la llibertat d'acció que li permetin adquirir un coneixement emancipador. Es tracta, de gaudir del poder ascendent nietzscherià en totes les seves dimensions que el faculta d'afrontar la vida amb dignitat.
Tampoc hi hauria cap dubte en admetre que teoritzar a partir de veritats universals, definides com a exigències tant individuals com socials, es una tasca en constant renovació en base al principi de la realitat. Una teorització és inútil si no té projecte pràctic, un benefici per l'home.
Els Drets Humans s’han d’estructurar en benestar a través de la voluntat del legislador. Tanmateix s’han de projectar en la superació del sofriment davant la naturalesa hostil i arbitraria. Pensem només en les malalties i en les catàstrofes. Per aquells que se’ls ha ocorregut basar els Drets Humans en l’iusnaturalisme, només recordar-los que la naturalesa no té voluntat. La naturalesa només entén el llenguatge de l'atzar. No té voluntat, tret de recorre a la divina o panteística, irrellevant en termes jurídics. En altres paraules, només l'home gaudeix de voluntat per a transformar la realitat.
Per altra banda, no és menys cert, recordar que sovint les paraules teixeixen i simulen coses. L’home, a través de la seva voluntat de saber, confereix a les paraules sentit, intenció i significació. Les estructura per a comprendre, les processa per a explicar-se la realitat. En suma, si estructura i processa és per assimilar la realitat i transformar-la sense obeir a cap ideal de la raó.
En cap cas aquestes creacions provenen de la raó, de la que es deriva l'idealisme clàssic. Assolir normes o drets amb projecció universal no poden tenir-se en compte mitjançant cap ideal que la raó fabrica per falsejar la mateixa realitat en que vivim. Per això ja tenim a il·luminats, egocèntrics i fanàtics que conformen el món de la decadència. Són creacions ascendents que comporten aptituds i actituds que l’home sota el principi del plaer sostreu de la realitat, dels seus instints vitals.
De tot el que hem dit fins ara, es desprèn que l'home és creador de valors. En aquest sentit, podem establir que els Drets Humans són una creació estètica, una manifestació de l'ètica, entesa aquesta com la conducta de la societat en el seu conjunt mitjançant el respecte a les minories. Sense la bellesa de l'acció difícilment pot haver ètica. Els Drets Humans no són només creacions col·lectives, sinó també realitats que el realisme jurídic va configurant des de la praxis jurídica i judicial del dia a dia. de cada Estat. Són creacions que parteixen de la realitat, del conjunt de directius, pràctiques acceptades per tots els actors en continua interrelació.
Per entendre aquesta proposta, cal diferenciar ètica i moral. Els drets no els configura el subjecte per a regular la seva conducta. Els drets parteixen de les demandes legítimes expressades a les urnes per necessitats i exigències pel clam, pel cor del poble -on la tragèdia tenia el seu punt culminant a l'antic teatre grec- i que ara es predica a l'hemicicle de qualsevol parlament democràtic.
Prefereixo referir-me a l'estètica de l'acció social i democràtica en comptes de l'imperatiu categòric, de la guia moral kantiana de cadascun, llei personal, que no seria la mateix per un ciutadà europeu en relació a un saudí o iraní, països de moral basada en la Sharia. De moment el relativisme predomina a l'escena internacional, tot i que mai podrà ocultar ni tant sols justificar l'idealisme doctrinari d'algunes religions absorbents i la realitat de la cultura masclista de molts països.
És obvi a més que la pretesa universalitat de l'imperatiu kantià decau davant les teocràcies i els islamites. És una inutilitat insistir amb aquests règims. Caldria una persistent diplomàcia silenciosa per establir la democràcia amb totes les seves dimensions i virtuts, deixant de costat els relativismes interessats, les creences antropològiques i morals divines, en aquests països dominats per la por i l'ascetisme. Per aquest motiu, sóc escèptic en tant que els Drets Humans només són un projecte, i no una realitat, a escala universal.
Podem concloure que els Drets Humans proposen la superació de misèries i sacrificis estèrils per part dels més desafavorits. L'objectiu se centra en evitar el sofriment inútil.
En cap cas aquestes creacions provenen de la raó, de la que es deriva l'idealisme clàssic. Assolir normes o drets amb projecció universal no poden tenir-se en compte mitjançant cap ideal que la raó fabrica per falsejar la mateixa realitat en que vivim. Per això ja tenim a il·luminats, egocèntrics i fanàtics que conformen el món de la decadència. Són creacions ascendents que comporten aptituds i actituds que l’home sota el principi del plaer sostreu de la realitat, dels seus instints vitals.
De tot el que hem dit fins ara, es desprèn que l'home és creador de valors. En aquest sentit, podem establir que els Drets Humans són una creació estètica, una manifestació de l'ètica, entesa aquesta com la conducta de la societat en el seu conjunt mitjançant el respecte a les minories. Sense la bellesa de l'acció difícilment pot haver ètica. Els Drets Humans no són només creacions col·lectives, sinó també realitats que el realisme jurídic va configurant des de la praxis jurídica i judicial del dia a dia. de cada Estat. Són creacions que parteixen de la realitat, del conjunt de directius, pràctiques acceptades per tots els actors en continua interrelació.
Per entendre aquesta proposta, cal diferenciar ètica i moral. Els drets no els configura el subjecte per a regular la seva conducta. Els drets parteixen de les demandes legítimes expressades a les urnes per necessitats i exigències pel clam, pel cor del poble -on la tragèdia tenia el seu punt culminant a l'antic teatre grec- i que ara es predica a l'hemicicle de qualsevol parlament democràtic.
Prefereixo referir-me a l'estètica de l'acció social i democràtica en comptes de l'imperatiu categòric, de la guia moral kantiana de cadascun, llei personal, que no seria la mateix per un ciutadà europeu en relació a un saudí o iraní, països de moral basada en la Sharia. De moment el relativisme predomina a l'escena internacional, tot i que mai podrà ocultar ni tant sols justificar l'idealisme doctrinari d'algunes religions absorbents i la realitat de la cultura masclista de molts països.
És obvi a més que la pretesa universalitat de l'imperatiu kantià decau davant les teocràcies i els islamites. És una inutilitat insistir amb aquests règims. Caldria una persistent diplomàcia silenciosa per establir la democràcia amb totes les seves dimensions i virtuts, deixant de costat els relativismes interessats, les creences antropològiques i morals divines, en aquests països dominats per la por i l'ascetisme. Per aquest motiu, sóc escèptic en tant que els Drets Humans només són un projecte, i no una realitat, a escala universal.
Podem concloure que els Drets Humans proposen la superació de misèries i sacrificis estèrils per part dels més desafavorits. L'objectiu se centra en evitar el sofriment inútil.
Jordi Sanchís Masdeu
Barcelona 14 de juliol 2015
