Comentari sobre el "delinqüent organitzat"

Postulats que defensen la "normalitat del delinqüent". 

http://criminet.ugr.es/recpc/13/recpc13-03.pdf

En un principi els autors contextualitzen el perfil del delinqüent organitzat en base a Bovenkerk, enfocament psicològic. Els autors de l’estudi ressalten que un perfil de lideratge, com a factor individual, en una organització criminal no difereix del d’una empresa legal. Entenc que l’estudi es  deslliga i descarta la perspectiva biopsicopatològica, que contempla al delinqüent com un ésser anormal o tarat (tesi de la criminologia tradicional). S’ha de destacar també que no sempre hi ha una correlació determinista en l’edat sobre l’inici d’una carrera delictiva. No es percep en el perfil del delinqüent organitzat una adolescència existencial i desarrelada, que malmet  el lliure arbitri. No s’examina al delinqüent com si fos un producte del codi biologista i genètic o una determinació social, ni com un ésser minusvàlid incapaç de governar-se, ni tampoc  una víctima de les injustícies socioeconòmiques. La normalitat del delinqüent estableix que la carrera es pot configurar mitjançant lligams socials, en un procés interactiu de comunicació permanent i dinàmic. També l’estudi contextualitza la similitud i sinergies que hi ha entre criminalitat organitzada i l’econòmicfinancera o de coll blanc, la qual cosa ens apropa a considerar amb més força el concepte de normalitat del delinqüent. En suma, no hi ha rastre d’infractor anormal, tal com havia establert la criminologia tradicional ni es pot conceptuar un prototipus de criminal. Hi ha una normalitat del delinqüent. Totes aquestes referències serveixen per a facilitar l’estudi en qüestió. Es constata que no tots els subjectes responen al mateix perfil, sinó que el delinqüent es considera integrat socialment quant a família, parella estable, fills... El subjecte no és un ésser solitari. Són delinqüents adults normals que infringeixen les lleis sense cap patologia. L’estudi es pregunta pels factors que permetin saber la integració en aquesta delinqüència adulta que té família, derivant la resposta a noves investigacions. Els postulats dels que defensen la normalitat del delinqüent assenyalen que l’ésser humà és enigmàtic, complex, però un home com qualsevol altre. Però el que no deixa dubtes és que si el 60% dels delinqüents organitzats mantenen el seu treball legal en paral·lel a la seva activitat delictiva organitzada, hi ha una correlació clara amb la normalitat delictiva. De forma conseqüent estem davant de la normalitat del delicte ja que qualsevol persona, condicionada per ella mateixa, pels altres i pel medi, capaç de sorprendre i transgredir lleis, per raons que no podem entendre com si fos un enigma. El crim seria considerat un parèntesi en la vida de la persona, un fet sense connotacions patològiques específiques. Aquest tipus de delinqüent organitzat no concorda amb l’estereotip del delinqüent configurat per les tesis dels clàssics (un pobre pecador que no sap gestionar la llibertat), ni pel positivisme (el delinqüent, com una concatenació configurada pel determinisme biològic o social),  com tampoc pel  correccionalisme (ésser desvalgut) o marxisme (una “víctima innocent” del sistema).  El delinqüent organitzat és un conglomerat de individus “normals”, una parcel·la d’activitat que delinqueix, una normalitat del fenomen delictiu en el sentit estadístic i sociològic.  Per aconseguir un diagnòstic científic cal obviar  prejudicis i mites que han distorsionat la imatge del delinqüent. S’ha d’entendre en essència que  el delinqüent és un individu normal que infringeix les lleis. L’estudi finalitza amb una proposta basada en l’exploració en profunditat per identificar els factors o condicions d’aquest tipus de criminalitat, demostrant que el perfil dels subjectes analitzats no respon a un únic perfil sociodemogràfic.

Barcelona, març 2014

Jordi Sanchís Masdeu